Blog Llengua Catalana Per a L'educació

Martin Dominguez conta amb una estensa obra lirica: Nou versos de gesta (1940) i dramàtica. Com autor teatral va escriure en calencià: No n 'eren 10? i Les malaenes. També va publicar estudis històrics com Don Jaime el Conquistador (1945), El Santo de los Niños (1949), El tradicionalismo de un republicano (1962), sobre San José de Calasanz y Blasco Ibáñez. A més va publicar l' assaig El descabalgar de don Quijote (1948) i la novel.la Els horts (1972).

Isabel-Clara Simó es considerada una de les autores modernes més importants de la lliteratura catalana. Ha sigut premiada en diverses ocasions en 1978 amb el premi Víctor Català per És quan miro que hi veig clar; en 1993 va rebre el premi Sant Jordi por La Salvaje, en 1999 li va ser concedida la Cruz de Sant Jordi per la seua trajectòria literaria. Isabel-Clara Simó es una escriptora, filòsofa, professoa i periosista espanyola  alcoiana que va publicar la seua primera novel.la. Júlia en 1983. Aquesta obra tracta de la vida d'un xiqueta de vint anys anomenada Júlia. Treballava a una fàbrica, el seu cap anomenat Josep, la va ridicularitzar davant totes les seues companyes, que també la martiritzaven dient-li que era la filla d'un criminal.

Els piercings i tatuatjes estàn molt de moda entre els joves hui en dia. Pel que fa a la meua opinió, estic completament a favor de les dues coses, a més jo tinc dos tatuatjes i estic desitjant tindre'n més. Encara que estiga a favor hi ha que tindre conciència i tatuarse sempre a un lloc profesional i amb unes cures higièniques bàsiques. També hi ha que tindre en compte no tatuarse noms de parelles o persones que alomillor en un futur no tens en la teua vida i no vols recordar-les, per aixó, quan ens tatuem hi ha que tindre-ho sempre molt clar. Pel que fa als piercings em pareixen menys perillosos que els tatutges , ja que si no t'agrada com et queda pots llevar-te'l i no pasa res; malgrat aixó sempre hi ha que fer-ho d'una manera seriosa i en bones condicions higièniques per prevenir infeccions o altres malaties.

La seguretat a les carreteres és de vital importància, sobretot al nostre país on la mortalitat a les carreteres és tan elevada, a més continuament veiem anuncis a la televisió de la Direcció General de Tràfic (DGT) però pareix que, tot i que són ben dràmatics, la gent no hi fa cas. Es clar que hi han moltes coses a millorar pel que fa la seguritat vial per part del govern i que si es soluciona es podràn salvar vides, però tot depén de nosaltres, els conductors tenim la responsabilitat de no sobrepasar els llímits de velocitat, de no conduir si hem begut, etc. El govern pot fer qualevol cosa, que si nosaltres no conduim amb responsabilitat, la xifra de víctimes a les carreteres no baixarà mai.