Els piercings i tatuatjes estàn molt de moda entre els joves hui en dia. Pel que fa a la meua opinió, estic completament a favor de les dues coses, a més jo tinc dos tatuatjes i estic desitjant tindre'n més. Encara que estiga a favor hi ha que tindre conciència i tatuarse sempre a un lloc profesional i amb unes cures higièniques bàsiques. També hi ha que tindre en compte no tatuarse noms de parelles o persones que alomillor en un futur no tens en la teua vida i no vols recordar-les, per aixó, quan ens tatuem hi ha que tindre-ho sempre molt clar. Pel que fa als piercings em pareixen menys perillosos que els tatutges , ja que si no t'agrada com et queda pots llevar-te'l i no pasa res; malgrat aixó sempre hi ha que fer-ho d'una manera seriosa i en bones condicions higièniques per prevenir infeccions o altres malaties.
Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant . Barcelona: Club Editor Jove, 25a edició, 2005 Contextualització L’escriptora catalana Mercè Rodoreda, destacada per conrear especialment la novel·la encara que dominava tots els gèneres, és coneguda tant per guanyar diversos premis de literatura. La plaça del Diamant , la qual començà escriguent a l’any 1959 a Ginebra, fruit de la postguerra i l’exili. Al 1962 va ser publicada. La novel·la es desenvolupa des de pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola, durant la República, fins als inicis de la Postguerra. Ens transporta a aquella época mostrant detalladament una veritat profunda en quant als ambients, la societat, els personatges ens fan veure la vida complicada que predominava durant aquest període. Resum La Natàlia, una jove òrfena de mare, coneix en Quimet, el seu futur marit, a l’envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia. Aquesta noia durant la relació és sotmesa sota el domini de l’home el qual li p...
Comentarios
Publicar un comentario