Ir al contenido principal

Entradas

Ressenya "La plaça del Diamant"

Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant . Barcelona: Club Editor Jove, 25a edició, 2005 Contextualització L’escriptora catalana Mercè Rodoreda, destacada per conrear especialment la novel·la encara que dominava tots els gèneres, és coneguda tant per guanyar diversos premis de literatura. La plaça del Diamant , la qual començà escriguent a l’any 1959 a Ginebra, fruit de la postguerra i l’exili. Al 1962 va ser publicada. La novel·la es desenvolupa des de pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola, durant la República, fins als inicis de la Postguerra. Ens transporta a aquella época mostrant detalladament una veritat profunda en quant als ambients, la societat, els personatges ens fan veure la vida complicada que predominava durant aquest període. Resum La Natàlia, una jove òrfena de mare, coneix en Quimet, el seu futur marit, a l’envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia. Aquesta noia durant la relació és sotmesa sota el domini de l’home el qual li p...
Entradas recientes

Martí Domínguez

Martin Dominguez conta amb una estensa obra lirica: Nou versos de gesta (1940) i dramàtica. Com autor teatral va escriure en calencià: No n 'eren 10? i Les malaenes. També va publicar estudis històrics com Don Jaime el Conquistador (1945), El Santo de los Niños (1949), El tradicionalismo de un republicano (1962), sobre San José de Calasanz y Blasco Ibáñez. A més va publicar l' assaig El descabalgar de don Quijote (1948) i la novel.la Els horts (1972).

Isabel Clara Simó

Isabel-Clara Simó es considerada una de les autores modernes més importants de la lliteratura catalana. Ha sigut premiada en diverses ocasions en 1978 amb el premi Víctor Català per És quan miro que hi veig clar; en 1993 va rebre el premi Sant Jordi por La Salvaje, en 1999 li va ser concedida la Cruz de Sant Jordi per la seua trajectòria literaria. Isabel-Clara Simó es una escriptora, filòsofa, professoa i periosista espanyola  alcoiana que va publicar la seua primera novel.la. Júlia en 1983. Aquesta obra tracta de la vida d'un xiqueta de vint anys anomenada Júlia. Treballava a una fàbrica, el seu cap anomenat Josep, la va ridicularitzar davant totes les seues companyes, que també la martiritzaven dient-li que era la filla d'un criminal.

Text pàgina 251 "TATUATGES"

Els piercings i tatuatjes estàn molt de moda entre els joves hui en dia. Pel que fa a la meua opinió, estic completament a favor de les dues coses, a més jo tinc dos tatuatjes i estic desitjant tindre'n més. Encara que estiga a favor hi ha que tindre conciència i tatuarse sempre a un lloc profesional i amb unes cures higièniques bàsiques. També hi ha que tindre en compte no tatuarse noms de parelles o persones que alomillor en un futur no tens en la teua vida i no vols recordar-les, per aixó, quan ens tatuem hi ha que tindre-ho sempre molt clar. Pel que fa als piercings em pareixen menys perillosos que els tatutges , ja que si no t'agrada com et queda pots llevar-te'l i no pasa res; malgrat aixó sempre hi ha que fer-ho d'una manera seriosa i en bones condicions higièniques per prevenir infeccions o altres malaties.

Text pàgina 248 "No cal córrer"

La seguretat a les carreteres és de vital importància, sobretot al nostre país on la mortalitat a les carreteres és tan elevada, a més continuament veiem anuncis a la televisió de la Direcció General de Tràfic (DGT) però pareix que, tot i que són ben dràmatics, la gent no hi fa cas. Es clar que hi han moltes coses a millorar pel que fa la seguritat vial per part del govern i que si es soluciona es podràn salvar vides, però tot depén de nosaltres, els conductors tenim la responsabilitat de no sobrepasar els llímits de velocitat, de no conduir si hem begut, etc. El govern pot fer qualevol cosa, que si nosaltres no conduim amb responsabilitat, la xifra de víctimes a les carreteres no baixarà mai.

Ponoms febles

- Nosaltres vam donar els llibres a Marta.     - Nosaltres li'ls vam donar. - Hui portaré el regal al meu amic.     - Hui li'l portaré. - Esta vesprada tornarem les ampolles al botiguer.     - Esta vesprada li-les tornarem. - Àngel llig contes a Ascunció.     - Àngel li'n llig. - Després comprarem la revista a la mare.     - Després li la comprarem. - Per telèfon, explicaré el problema al meu company.     - Per teléfon, li l'explicare. - Demà portaré les entrades al meu amic.     - Demà li les portaré. - Compraré un llibre a Josepa.     - Li'n compraré. - Em falten molts llibres.     - M'en falten molts. - No et descordes els botons.     - No t'els descordes. - Qui t'ha dit això?.     - Qui t'ho ha dit? - Qui t'ha dit el resultat?     - Qui te l'ha dit? - Qui se m'ha posat el jersei?     - Qui se me l'ha posat? - T' has comprat aquel...

Confusions lèxiques

- Esta revista no té massa fulls. - Per què no tastes la sopa? - Victoria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se emprovat els pantalons. - De vegades, la ciutat esdevé un medi agressiu. - El cabell de Maria era d'un ros envejable. - Demà farem una excursió a una pedrera de marbre. - Al poliesportiu hi ha molts aparells nous. - L'espadatxí s'hagué de retirar; li feia mal el muscle dret. - El xic que greixa el motor del cotxe està més gros.