Ir al contenido principal

Sociolingüística

Per qué penses que un valencianoparlant quan ix del seu àmbit habitual tendeix a cambiar de llengua? Per exemple, quan va a la facultat d'educació deixa de parlar valencià si no és estrictament en el transcurs de les asignatures de Llengua Catalana.

Pel que fa a la meua opinió, aquesta situació es deu a que el valencià, al ser una llengua minoritària i fins i tot minoritzada no es parla a tota la Comunitat Valenciana encara que s'utilitze en l'àmbit institucional; aleshores fora de l'àmbit habitual es parla castellà. Parlant del cas en concret a la Facultat d'Educació, a més del que he dit abans, influix la pressió social que exerceixen les persones del seu voltant que parlen castellà, degut a que al ser una universitat gran, les persones que hi han provenen de tots els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana i fins i tot de fora i pot ser no dominen o coneixen el valencià per  poder mantindre una conversa a un bon nivell.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Ressenya "La plaça del Diamant"

Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant . Barcelona: Club Editor Jove, 25a edició, 2005 Contextualització L’escriptora catalana Mercè Rodoreda, destacada per conrear especialment la novel·la encara que dominava tots els gèneres, és coneguda tant per guanyar diversos premis de literatura. La plaça del Diamant , la qual començà escriguent a l’any 1959 a Ginebra, fruit de la postguerra i l’exili. Al 1962 va ser publicada. La novel·la es desenvolupa des de pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola, durant la República, fins als inicis de la Postguerra. Ens transporta a aquella época mostrant detalladament una veritat profunda en quant als ambients, la societat, els personatges ens fan veure la vida complicada que predominava durant aquest període. Resum La Natàlia, una jove òrfena de mare, coneix en Quimet, el seu futur marit, a l’envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia. Aquesta noia durant la relació és sotmesa sota el domini de l’home el qual li p...

Dictat

Vaig somriure i li vaig dir divertit que ja ho imaginaba. El vaig mirar amb atenció i curiositat; la primera sensació que produïa era la d'un jove d'uns trenta anys, alt i fort; atlètic, delicat i net, de cutis més olivaci que blanc; que lluía uns cabells brillants i perfectament arreplegats en una cua amb un llaç de seda. L'oval de la cara era prou més allargat que ample. Els ulls, torrats com dos grans de café s'ajuntaven lleugerament i presentaven les parpelles inferiors una mica embofegades. El nas, llarg i acabat prominentment donava pas a uns llavis prims, el superior gairebé invisible. però sensuals i clarament degustadors de sublimitat. La mandíbula, tallada i incisiva, tenía un no sé que de distinció eclesiàstica propia de pastor protestant, i conferia al rostre, una projecció cap avall com en algunes pintures de tintoretto.

Confusions lèxiques

- Esta revista no té massa fulls. - Per què no tastes la sopa? - Victoria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se emprovat els pantalons. - De vegades, la ciutat esdevé un medi agressiu. - El cabell de Maria era d'un ros envejable. - Demà farem una excursió a una pedrera de marbre. - Al poliesportiu hi ha molts aparells nous. - L'espadatxí s'hagué de retirar; li feia mal el muscle dret. - El xic que greixa el motor del cotxe està més gros.