Blog Llengua Catalana Per a L'educació

- Nosaltres vam donar els llibres a Marta.     - Nosaltres li'ls vam donar. - Hui portaré el regal al meu amic.     - Hui li'l portaré. - Esta vesprada tornarem les ampolles al botiguer.     - Esta vesprada li-les tornarem. - Àngel llig contes a Ascunció.     - Àngel li'n llig. - Després comprarem la revista a la mare.     - Després li la comprarem. - Per telèfon, explicaré el problema al meu company.     - Per teléfon, li l'explicare. - Demà portaré les entrades al meu amic.     - Demà li les portaré. - Compraré un llibre a Josepa.     - Li'n compraré. - Em falten molts llibres.     - M'en falten molts. - No et descordes els botons.     - No t'els descordes. - Qui t'ha dit això?.     - Qui t'ho ha dit? - Qui t'ha dit el resultat?     - Qui te l'ha dit? - Qui se m'ha posat el jersei?     - Qui se me l'ha posat? - T' has comprat aquel...

- Esta revista no té massa fulls. - Per què no tastes la sopa? - Victoria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se emprovat els pantalons. - De vegades, la ciutat esdevé un medi agressiu. - El cabell de Maria era d'un ros envejable. - Demà farem una excursió a una pedrera de marbre. - Al poliesportiu hi ha molts aparells nous. - L'espadatxí s'hagué de retirar; li feia mal el muscle dret. - El xic que greixa el motor del cotxe està més gros.

El comte era fill d'un antic conseller que, si bé havia salvat el cap, havia perdut la fortuna. La reputació d'intel·ligent que es guanyà el feu objecte dels afalacs de l'emperador, que sovint se sentia tan satisfet de les seves conquestes sobre l'aristocràcia com del guany d'una batalla. Fou promesa al comte la restitució del seu títol, la dels seus béns no venuts; li fou suggerida l'esperança per a l'ésdevenidor d'una senadoria. L'emperador  fracassà, però la comtessa havia sabut traure tan bon partit de l'hrència del seu espós que, després de díhuit mesos de viudetat, posseïa prop de quaranta mil lliures de renda.

Vaig somriure i li vaig dir divertit que ja ho imaginaba. El vaig mirar amb atenció i curiositat; la primera sensació que produïa era la d'un jove d'uns trenta anys, alt i fort; atlètic, delicat i net, de cutis més olivaci que blanc; que lluía uns cabells brillants i perfectament arreplegats en una cua amb un llaç de seda. L'oval de la cara era prou més allargat que ample. Els ulls, torrats com dos grans de café s'ajuntaven lleugerament i presentaven les parpelles inferiors una mica embofegades. El nas, llarg i acabat prominentment donava pas a uns llavis prims, el superior gairebé invisible. però sensuals i clarament degustadors de sublimitat. La mandíbula, tallada i incisiva, tenía un no sé que de distinció eclesiàstica propia de pastor protestant, i conferia al rostre, una projecció cap avall com en algunes pintures de tintoretto.

Josep Romeu havia tingut una infància terrible. Son pare, Miquel romeu, que havia estat un dels homes més importants de la indústria alcoiana, es va casar, per comprmisos familiars amb una fosca dama de Morella; de familia carlina, i que passà durant molts anys per ser una família prepotent. Els pares de Miquel Romeu no eren fabricants, teníen terres i valoraben les terres. Els semblà oportú un matrimoni amb una familia de terratenents, ni que fora de tant lluny, i tal dit tal fet, casaren el xic amb la pubilla dels Mataredona. Era una xicota rossa de color palla i faccions esvaïdes, de pit llis com una post de planxar; tímida i nerviosa, molt més jove que el nuvi. Perqué el xic no era tan xic quen el casaren. Havia fet els terenta anys i no tenía pensament per a casoris sino per a altres dèries que li rodaven el cap.

Desde sempre, la marihuana no ha estat considerada només una droga, sinó una inspiració unida a les energíes de la terra. Els defensors de la cultura alternativa la invoquen com a representació de tot alló que és prohibit. avui, les connotacions terapèutiques donen força a aquest punt de vista. Les estadístiques indiquen que el cànnabis és cada vegada més consumit pels joves. La seua condició d'il·legal augmenta la fascinació. Marco Polo Baudelaure o Walter Benjamin. Aquests i molts personatges històrics més són esmentats pels defensors de la cultura del cànnabis com a exemple dels beneficis d'aquesta planta.

Aquesta era la incripció que hi havia a la porta de vidre d'una botiga petita, però, és clar, només la veía axí qui, desde l'interior de la penumbra, mirava el carrer a través del vidre. L'única cosa que es podía veure al darrere era la pluja. La porta es va obrir de sobte amb tanta fúria que les campanetes de llautó en forma gotim de raïm, començaren a sonar com si cinc-centes cigales cantaren en una nit sufocant d'estiu. El causant d'aquell remombori era un xiquet petit d'onze o dotze anys, els cabells de color castany fosc, ki queien sobre la cara. Estava una mica pàlid i sense alént, s'havia quedat al mig de la porta com si hi estiguera clavat.