Aquesta era la incripció que hi havia a la porta de vidre d'una botiga petita, però, és clar, només la veía axí qui, desde l'interior de la penumbra, mirava el carrer a través del vidre. L'única cosa que es podía veure al darrere era la pluja. La porta es va obrir de sobte amb tanta fúria que les campanetes de llautó en forma gotim de raïm, començaren a sonar com si cinc-centes cigales cantaren en una nit sufocant d'estiu. El causant d'aquell remombori era un xiquet petit d'onze o dotze anys, els cabells de color castany fosc, ki queien sobre la cara. Estava una mica pàlid i sense alént, s'havia quedat al mig de la porta com si hi estiguera clavat.
Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant . Barcelona: Club Editor Jove, 25a edició, 2005 Contextualització L’escriptora catalana Mercè Rodoreda, destacada per conrear especialment la novel·la encara que dominava tots els gèneres, és coneguda tant per guanyar diversos premis de literatura. La plaça del Diamant , la qual començà escriguent a l’any 1959 a Ginebra, fruit de la postguerra i l’exili. Al 1962 va ser publicada. La novel·la es desenvolupa des de pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola, durant la República, fins als inicis de la Postguerra. Ens transporta a aquella época mostrant detalladament una veritat profunda en quant als ambients, la societat, els personatges ens fan veure la vida complicada que predominava durant aquest període. Resum La Natàlia, una jove òrfena de mare, coneix en Quimet, el seu futur marit, a l’envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia. Aquesta noia durant la relació és sotmesa sota el domini de l’home el qual li p...
Comentarios
Publicar un comentario