El comte era fill d'un antic conseller que, si bé havia salvat el cap, havia perdut la fortuna. La reputació d'intel·ligent que es guanyà el feu objecte dels afalacs de l'emperador, que sovint se sentia tan satisfet de les seves conquestes sobre l'aristocràcia com del guany d'una batalla. Fou promesa al comte la restitució del seu títol, la dels seus béns no venuts; li fou suggerida l'esperança per a l'ésdevenidor d'una senadoria. L'emperador fracassà, però la comtessa havia sabut traure tan bon partit de l'hrència del seu espós que, després de díhuit mesos de viudetat, posseïa prop de quaranta mil lliures de renda.
Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant . Barcelona: Club Editor Jove, 25a edició, 2005 Contextualització L’escriptora catalana Mercè Rodoreda, destacada per conrear especialment la novel·la encara que dominava tots els gèneres, és coneguda tant per guanyar diversos premis de literatura. La plaça del Diamant , la qual començà escriguent a l’any 1959 a Ginebra, fruit de la postguerra i l’exili. Al 1962 va ser publicada. La novel·la es desenvolupa des de pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola, durant la República, fins als inicis de la Postguerra. Ens transporta a aquella época mostrant detalladament una veritat profunda en quant als ambients, la societat, els personatges ens fan veure la vida complicada que predominava durant aquest període. Resum La Natàlia, una jove òrfena de mare, coneix en Quimet, el seu futur marit, a l’envelat de la Plaça del Diamant durant la Festa Major de Gràcia. Aquesta noia durant la relació és sotmesa sota el domini de l’home el qual li p...
Comentarios
Publicar un comentario