Blog Llengua Catalana Per a L'educació

Martin Dominguez conta amb una estensa obra lirica: Nou versos de gesta (1940) i dramàtica. Com autor teatral va escriure en calencià: No n 'eren 10? i Les malaenes. També va publicar estudis històrics com Don Jaime el Conquistador (1945), El Santo de los Niños (1949), El tradicionalismo de un republicano (1962), sobre San José de Calasanz y Blasco Ibáñez. A més va publicar l' assaig El descabalgar de don Quijote (1948) i la novel.la Els horts (1972).

Isabel-Clara Simó es considerada una de les autores modernes més importants de la lliteratura catalana. Ha sigut premiada en diverses ocasions en 1978 amb el premi Víctor Català per És quan miro que hi veig clar; en 1993 va rebre el premi Sant Jordi por La Salvaje, en 1999 li va ser concedida la Cruz de Sant Jordi per la seua trajectòria literaria. Isabel-Clara Simó es una escriptora, filòsofa, professoa i periosista espanyola  alcoiana que va publicar la seua primera novel.la. Júlia en 1983. Aquesta obra tracta de la vida d'un xiqueta de vint anys anomenada Júlia. Treballava a una fàbrica, el seu cap anomenat Josep, la va ridicularitzar davant totes les seues companyes, que també la martiritzaven dient-li que era la filla d'un criminal.

Els piercings i tatuatjes estàn molt de moda entre els joves hui en dia. Pel que fa a la meua opinió, estic completament a favor de les dues coses, a més jo tinc dos tatuatjes i estic desitjant tindre'n més. Encara que estiga a favor hi ha que tindre conciència i tatuarse sempre a un lloc profesional i amb unes cures higièniques bàsiques. També hi ha que tindre en compte no tatuarse noms de parelles o persones que alomillor en un futur no tens en la teua vida i no vols recordar-les, per aixó, quan ens tatuem hi ha que tindre-ho sempre molt clar. Pel que fa als piercings em pareixen menys perillosos que els tatutges , ja que si no t'agrada com et queda pots llevar-te'l i no pasa res; malgrat aixó sempre hi ha que fer-ho d'una manera seriosa i en bones condicions higièniques per prevenir infeccions o altres malaties.

La seguretat a les carreteres és de vital importància, sobretot al nostre país on la mortalitat a les carreteres és tan elevada, a més continuament veiem anuncis a la televisió de la Direcció General de Tràfic (DGT) però pareix que, tot i que són ben dràmatics, la gent no hi fa cas. Es clar que hi han moltes coses a millorar pel que fa la seguritat vial per part del govern i que si es soluciona es podràn salvar vides, però tot depén de nosaltres, els conductors tenim la responsabilitat de no sobrepasar els llímits de velocitat, de no conduir si hem begut, etc. El govern pot fer qualevol cosa, que si nosaltres no conduim amb responsabilitat, la xifra de víctimes a les carreteres no baixarà mai.

- Nosaltres vam donar els llibres a Marta.     - Nosaltres li'ls vam donar. - Hui portaré el regal al meu amic.     - Hui li'l portaré. - Esta vesprada tornarem les ampolles al botiguer.     - Esta vesprada li-les tornarem. - Àngel llig contes a Ascunció.     - Àngel li'n llig. - Després comprarem la revista a la mare.     - Després li la comprarem. - Per telèfon, explicaré el problema al meu company.     - Per teléfon, li l'explicare. - Demà portaré les entrades al meu amic.     - Demà li les portaré. - Compraré un llibre a Josepa.     - Li'n compraré. - Em falten molts llibres.     - M'en falten molts. - No et descordes els botons.     - No t'els descordes. - Qui t'ha dit això?.     - Qui t'ho ha dit? - Qui t'ha dit el resultat?     - Qui te l'ha dit? - Qui se m'ha posat el jersei?     - Qui se me l'ha posat? - T' has comprat aquel...

- Esta revista no té massa fulls. - Per què no tastes la sopa? - Victoria marxà de la botiga sense ni tan sols haver-se emprovat els pantalons. - De vegades, la ciutat esdevé un medi agressiu. - El cabell de Maria era d'un ros envejable. - Demà farem una excursió a una pedrera de marbre. - Al poliesportiu hi ha molts aparells nous. - L'espadatxí s'hagué de retirar; li feia mal el muscle dret. - El xic que greixa el motor del cotxe està més gros.

El comte era fill d'un antic conseller que, si bé havia salvat el cap, havia perdut la fortuna. La reputació d'intel·ligent que es guanyà el feu objecte dels afalacs de l'emperador, que sovint se sentia tan satisfet de les seves conquestes sobre l'aristocràcia com del guany d'una batalla. Fou promesa al comte la restitució del seu títol, la dels seus béns no venuts; li fou suggerida l'esperança per a l'ésdevenidor d'una senadoria. L'emperador  fracassà, però la comtessa havia sabut traure tan bon partit de l'hrència del seu espós que, després de díhuit mesos de viudetat, posseïa prop de quaranta mil lliures de renda.

Vaig somriure i li vaig dir divertit que ja ho imaginaba. El vaig mirar amb atenció i curiositat; la primera sensació que produïa era la d'un jove d'uns trenta anys, alt i fort; atlètic, delicat i net, de cutis més olivaci que blanc; que lluía uns cabells brillants i perfectament arreplegats en una cua amb un llaç de seda. L'oval de la cara era prou més allargat que ample. Els ulls, torrats com dos grans de café s'ajuntaven lleugerament i presentaven les parpelles inferiors una mica embofegades. El nas, llarg i acabat prominentment donava pas a uns llavis prims, el superior gairebé invisible. però sensuals i clarament degustadors de sublimitat. La mandíbula, tallada i incisiva, tenía un no sé que de distinció eclesiàstica propia de pastor protestant, i conferia al rostre, una projecció cap avall com en algunes pintures de tintoretto.

Josep Romeu havia tingut una infància terrible. Son pare, Miquel romeu, que havia estat un dels homes més importants de la indústria alcoiana, es va casar, per comprmisos familiars amb una fosca dama de Morella; de familia carlina, i que passà durant molts anys per ser una família prepotent. Els pares de Miquel Romeu no eren fabricants, teníen terres i valoraben les terres. Els semblà oportú un matrimoni amb una familia de terratenents, ni que fora de tant lluny, i tal dit tal fet, casaren el xic amb la pubilla dels Mataredona. Era una xicota rossa de color palla i faccions esvaïdes, de pit llis com una post de planxar; tímida i nerviosa, molt més jove que el nuvi. Perqué el xic no era tan xic quen el casaren. Havia fet els terenta anys i no tenía pensament per a casoris sino per a altres dèries que li rodaven el cap.

Desde sempre, la marihuana no ha estat considerada només una droga, sinó una inspiració unida a les energíes de la terra. Els defensors de la cultura alternativa la invoquen com a representació de tot alló que és prohibit. avui, les connotacions terapèutiques donen força a aquest punt de vista. Les estadístiques indiquen que el cànnabis és cada vegada més consumit pels joves. La seua condició d'il·legal augmenta la fascinació. Marco Polo Baudelaure o Walter Benjamin. Aquests i molts personatges històrics més són esmentats pels defensors de la cultura del cànnabis com a exemple dels beneficis d'aquesta planta.

Aquesta era la incripció que hi havia a la porta de vidre d'una botiga petita, però, és clar, només la veía axí qui, desde l'interior de la penumbra, mirava el carrer a través del vidre. L'única cosa que es podía veure al darrere era la pluja. La porta es va obrir de sobte amb tanta fúria que les campanetes de llautó en forma gotim de raïm, començaren a sonar com si cinc-centes cigales cantaren en una nit sufocant d'estiu. El causant d'aquell remombori era un xiquet petit d'onze o dotze anys, els cabells de color castany fosc, ki queien sobre la cara. Estava una mica pàlid i sense alént, s'havia quedat al mig de la porta com si hi estiguera clavat.

10 d'octubre de 2017 Alacant Col·legi La Albufereta Estimats pares i mares, Jo, David Quesada Rojas com a tutor del curs 4rt B de primària, em pose en contacte amb vostés per esfecificar el material que han de portar a clase els alumnes. Els fará falta tres bolígrafs de la marca Bic dels colors blau, negre i verd; a més un llapis tipus HB2 de la marca Stadtler i un esborrador Milan nata. Tantmateix va a ser necesari  una regla de trenta centímetres, un transportador d'angles, un compàs i un paquet de rotuladors Carioca. Per a l'asignatura de música farà falta una flauta dolça que hauràn de portar a clase quan el profesor ho considere necesari. Per últim un arxivador amb diverses fundes y fulles cuadriculades DINA 4. Gràcies per la seua atenció i us desitje un bon curs.

Per qué penses que un valencianoparlant quan ix del seu àmbit habitual tendeix a cambiar de llengua? Per exemple, quan va a la facultat d'educació deixa de parlar valencià si no és estrictament en el transcurs de les asignatures de Llengua Catalana. Pel que fa a la meua opinió, aquesta situació es deu a que el valencià, al ser una llengua minoritària i fins i tot minoritzada no es parla a tota la Comunitat Valenciana encara que s'utilitze en l'àmbit institucional; aleshores fora de l'àmbit habitual es parla castellà. Parlant del cas en concret a la Facultat d'Educació, a més del que he dit abans, influix la pressió social que exerceixen les persones del seu voltant que parlen castellà, degut a que al ser una universitat gran, les persones que hi han provenen de tots els pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana i fins i tot de fora i pot ser no dominen o coneixen el valencià per  poder mantindre una conversa a un bon nivell.

Va agafar el llibre, en fulletjar-lo, va veure que el text estava imprés amb dues tintes diferents. No semblava tenir cap il·lustració, però el que sí que tenia era unes caplletres grosses i molt boniques. A la coberta hi havia quinze serps que es mossegaven la cua, fent un cerlce i, dins, escrit amb lletres entrellaçades, hi havia el títol: La Història Interminable. Va sentir un calfred era, de segur, un llibre de països llunyans, de milions de herois y heroïnes. Les passions humanes són un misteri. Hi han hòmens que es juguen la vida fent el cim de les vint-i-cinc muntanyes més altes. Uns quants creuen que només podràn ser feliços si passen la vida corrent món. La passió d'altres, en canvi, són els llibres.

Vaig nàixer a Alacant en la zona de Sant Joan. Ma mare és d'un poble de València, aleshores em parlaba valencià des que era petit. Com també parlava castellà a casa i a l'escola ho parlava molt, aquesta és la llengua que mes domine, encara que puc mantindre una conversa en valencià a un nivell bastant acceptable. A l'escola vaig començar a estudiar anglés i vaig continuar estudiant-ho a l'institut; actualment tinc un professor particular d' aquest idioma, aleshores entenc i parle anglés a un nivell acceptable.